|
|
|||
| Inici>Música |
Darrera actualització 10-02-2008 |
||
|
La música sempre m'ha agradat. I a qui no?. Quan tenia catorze anys vaig decidir passar de ser un simple oient a gaudir interpretant jo mateix. Em vaig fer regalar una guitarra pels meus pares i vaig començar a aprendre a tocar. A partir d'aquest moment, una part de la meva vida va canviar: la música et fa créixer i descobrir-te tu mateix. Tot seguit explico com han anat alguns dels moments més entranyables de la meva relació amb la música: |
|||
 |
|
Amunt |
Els inicis |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Amunt |
Cotó-Fluix: "Hem fet el cim!" |
|
A partir d'aquest concert ens van començar a sortir "bolos" i, finalment, la proposta de gravar un disc. L'experiència durant l'enregistrament va ser al·lucinant per a nosaltres: El sistema de treball a l'estudi era totalment diferent de la nostra manera de fer habitual i tot ens resultava nou. Cada dia era ple de descobriments. El disc, un LP de vinil (el CD encara no existia), va sortir a la venda el dia de Sant Jordi. Vam fer una paradeta a la Rambla d'Igualada on, durant tot el dia vam estar signant i dedicant tots els discs que veníem. Un mes després presentàvem "oficialment" el disc a la desapareguda discoteca "QUÈ" de la Quinta Forca (Argençola). Havíem convertit el nostre somni en realitat: Enregistrar un disc. Havíem "fet el cim"! Les desavinences personals van acabar amb el grup poc més d'un any després de la publicació del disc i cadascú de nosaltres va continuar pel seu compte. No va ser una llàstima: Teníem personalitats i interessos molt diferents i la mort de Cotó-Fluix havia estat escrita des del principi, fins i tot, abans de començar l'enregistrament. De tota manera, cal quedar-se amb les coses positives i recordar que aquest va ser el primer (i un dels poquíssims) LPs de vinil que ha gravat un grup igualadí. Se'n van fer 1000 còpies i se'n van vendre poc més de 300. ¿On deuen haver anat a parar les restants? Hmmm... Bona pregunta! Us asseguro que m'agradaria saber-ho.
Aquí teniu una petita mostra digitalitzada de dues de les cançons del disc: 1.-
Perquè te'n vas tan lluny de mi -
Cotó-Fluix (.mp3 - 3:28 min - 1,44MB) |
|
|
|
|
|
Amunt |
L'aventura de Marco Polo |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Amunt |
Estudiar i estudiar... |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Amunt |
El vermut-concert de Cal Ble |
|
|
|
|
D'aquesta manera, l'esquema del concert quedava definit: ell tocaria les melodies amb la seva guitarra clàssica i jo li faria els acompanyaments amb la meva guitarra acústica. La combinació de sons era francament interessant. Vam escollir un repertori de cançons conegudes, de tipus "ever-lasting songs" i la norma que ens vam imposar va ser que tots dos havíem d'estar d'acord amb totes les cançons. Això no va costar gaire: tenim uns gustos musicals força similars. Vam començar per cançons dels Beatles i vam seguir amb algunes peces de bossa-nova de Tom Jobim. El resultat final va ser una espècie de repàs força complet de les cançons des dels anys 30 fins als 90 del segle passat.
Ens vam passar més de dos mesos assajant les cançons com bojos, estudiant la posta en escena i preparant els altres detalls. Fins i tot, la Gemma, la dona del Pere, que és una gran artista, ens va fer un reportatge fotogràfic en blanc i negre i ens va dissenyar el programa del concert a partir d'una genial idea del Pere. El dia del concert, el 6 de juny del 2000, vam omplir a vessar tot el saló de Cal Ble. Rara vegada un vermut-concert havia reunit tant de públic. M'atreveixo a dir que aquesta ha estat l'experiència musical més gratificant que mai he experimentat. No sé si per sort o per desgràcia, la gent ens escoltava. Per tant, a ningú se li va acudir tirar una sola fotografia del nostre concert. Tot el testimoni gràfic que en tenim, per tant, és el que trobareu més avall. A sobre, malauradament, els tècnics de so es van oblidar d'enregistrar l'actuació. No obstant això, vaig poder recuperar cinc cançons a partir de cintes d'assaigs i d'un mini-directe que vam fer a la ràdio dies després del concert en el transcurs d'una entrevista. Amb aquestes cinc cançons vaig muntar un CD que vaig regalar al Pere pel seu aniversari. La qualitat del so és horrible, i la interpretació deixa molt que desitjar. Però, en fi, això és tot el que queda per al record i, per tant, tot el que us puc oferir.
Programa del vermut-concert (.jpg
- 44,5kB) 1.-
Garota de Ipanema - Antonio Carlos
Jobim (.mp3 - 3:09min - 1,13MB)
Caràtula del CD (.jpg - 119kB) En acabar el concert ens van donar cinc mil peles a cadascú. Vam decidir que la darrera cosa per la qual havíem tocat eren els diners. Per tant, vam anar a gastar-les a un restaurant italià de les rodalies: Ens vam cruspir-nos un bon dinar amb la Gemma i l'Alícia, una amiga de la Gemma que, com ella, també és artista, i que havia vingut al concert. Va ser un dia complet: vam acabar satisfets i ben tipets. |
|
|
|
|
|
Amunt |
Els concerts de l'institut |
|
|
|
|
A manera de petit homenatge a totes les persones que hi van participar, publico 8 enregistraments d'aquests concerts. El criteri principal de selecció ha estat la qualitat dels enregistraments i la manca d'equivocacions en les interpretacions, amb la qual cosa, moltes actuacions de gran qualitat han hagut de quedar fora. De tota manera, el resultat és una bona mostra del que es va arribar a aconseguir gràcies a l'esforç de tothom: músics, organitzadors, presentadors, tècnics, etc.
1.- Primera Arabesca -
Claude Debussy (.mp3 - 4:38min - 2,65MB) |
|
|
|
|
|
Amunt |
D'ara endavant... |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Amunt |
|
EL PROGRAMA DEL CONCERT: 
(Arxius de so .mp3)